Poesia: Galindaines

Un altre dels treballs que hem estat realitzant a expressió escrita dins l'aprenentatge de la poesia és elaborar unes galindaines.
Ara ja no pensem que la poesia només és rima!!!!

Aquí en teniu una mostra dels més votats per la classe.

L'hivern per Olímpia Solà

Expressió: poesia

L'hivern per Olímpia Solà

View more presentations from Helena.

Sant Miquel blanc

Avui m'he llevat ben depressa. No es presentava com un dilluns qualsevol. M'he vestit, he esmorzat i he sortit cap a l'escola fent camí entre les voreres plenes de neu. Sort que he agafat les botes de muntanya perquè hi ha hagut algun moment que he pensat que cauria. He arribat a l'escola i era tot blanc, desèrtic perquè no hi havia gaires cotxes, silenciós perquè no hi havia pares ni mares frenètiques al volant, ni el xiulet de la guàrdia urbana.
He arribat a la classe i m'he sorprès. NOmés érem 26 en tot els quarts! On eren els altres?
Ha sigut un dia fantàstic, hem llegit La por (l'hem acabat), ens han repartit uns exàmens, ens hem ajuntat tots els dos grups (l'A i el B), hem fet uns exercicis de matemàtiques, hem anat al LIN2 a fer una activitat de matemàtiques, etc.

Una de les coses que m'ha agradat més és baixar als claustres i tocar la neu del pati. Hi havia bassals de glaç!!!!!!!!!!!

El poema d'hivern

Com a cada estació de l'any, els alumnes de quart A busquen o escriuen poemes sobre una estació de l'any. El poema més votat aquesta vegada ha sigut el de la Laia Ordeix. Per llegir-lo, només heu de fer clic a l'enllaç.


http://issuu.com/hvilardell/docs/poema_laia_ordeix


Us escric, també, el poema Hivern d'en Miquel Martí i Pol que ens anirà bé per treballar.


Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.