El dimarts vam pujar per l’escala i resulta que hi havia un dragó que per poc no el trepitgem!Les Bertes, la Miriam i jo, la Júlia, ja el vam veure ja, però no vam dir res als mestres! Al cap d’una estona va venir en Joan que el portava en una capseta per poder-lo ensenyar a la classe. Ens va explicar un munt de coses! Li havia caigut la cua no fa pas tant perquè no tenia escates. Aquests tipus de rèptils tenen la peculiaritat que, quan es troben en perill i davant d’una petita pressió, deixen anar la cua com a mecanisme de defensa. Aquesta li torna a créixer de mica en mica. El dragó que vam trobar tenia tot d’escates menys al tram de la cua i això ens va fer pensar que havia estat en perill temps enrere. També ens va explicar que en comptes de tenir l’orella com nosaltres només tenen uns foradets molt petits. Les potes i els dits són molt macos i curiosos, els ulls els tenen com els gats...
El vam tocar i en Joan va dir que el deixaria anar per una paret de l’escola perquè es pogués amagar durant el dia.
Ara, a més a més, tenim una cosa clara: si mai trobem algun animal, l’hem de respectar!!!!!!
El vam tocar i en Joan va dir que el deixaria anar per una paret de l’escola perquè es pogués amagar durant el dia.
Ara, a més a més, tenim una cosa clara: si mai trobem algun animal, l’hem de respectar!!!!!!