El poema d'hivern

Com a cada estació de l'any, els alumnes de quart A busquen o escriuen poemes sobre una estació de l'any. El poema més votat aquesta vegada ha sigut el de la Laia Ordeix. Per llegir-lo, només heu de fer clic a l'enllaç.


http://issuu.com/hvilardell/docs/poema_laia_ordeix


Us escric, també, el poema Hivern d'en Miquel Martí i Pol que ens anirà bé per treballar.


Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.